Admeto que tot govern vetlli per mantenir la seva identitat i treballi per divulgar la seva cultura i la seva tradició, el mateix que la seva història, em sembla correcte i lògic.
Però que un govern accepti alegrement imposicions com les preteses per CIU, em sembla lamentable i molt desafortunat.
El voler i pretendre forçar l'aprenentatge de l'idioma català, la seva cultura, la seva història i la seva tradicón i exposar com excusa la integració i la defensa de la llengua catalana, és acceptar la discriminació selectiva, el permetre que de forma elegant existeixi un tracte diferent segons orígens.
Estic totalment d'acord en les intencions pedagògiques de CIU però no en les formes en les quals pretenen dur-les endavant.
El senyor Mas i CIU haurien de recordar que malament els pesi Catalunya pertany a Espanya i per tant, la llengua oficial és el castellà, pel que, estarem igualment integrats si parlem de forma correcta l'idioma oficial el castellà.
Posem sobre la taula la hipotetica situació que demà ens traslladem al país basc, o a Galícia, si qualsevol d'aquestes o altres comunitats exigeixen com "integració" el parlar i escriure basc o gallec, i damunt conèixer la seva cultura de forma específica, doncs menut problema. Però anem mes allà, si s'exigeix això a l'immigrant que prové de sudamerica, el mateix hauria de ser per a un alemany, un suec o qualsevol estranger sigui o no comunitari i que desitgi votar.
CIU amb aquesta intenció i aquesta exigència per a aprovar el cridat PACTE NACIONAL D'IMMIGRACIÓ vulnera el meu dret a decidir en un país lliure que per altra banda el seu idioma OFICIAL, repeteixo, és el castellà.
I des del govern central promouen igualtat de tracte, promouen la no discriminació, i CIU amb aquesta exigència exposa i proposa tot el contrari.
La Generalitat ha posat innombrables eines perquè aprenguem català, i posa, des de Inmigració moltes més destinades a la nostra integració, però una cosa és anar per les bones i una altra molt distinta el prendre el camí fàcil, el ràpid i el qual olora molt a xenófogo.
El senyor Mas pot i fins a deu reclamar als seus seguidors un compromís de divulgar la cultura catalana entre els immigrants, provinguin d'on provinguin, pot i deu en aquest aspecte, treballar sense més bandera i més nord que la defensa de la seva llengua i les seves tradicions, però sense dur-se o pretendre dur-se als més vulnerables per davant.
Les seves ambicions no deixen de ser les meves en el que a defensa de la llengua i d'integració es refereixen, però els camins per aquest senyor proposats estan molt lluny de ser els correctes, ni ètica ni moralemente.
I per què? Doncs, entre altres coses, per que no existeixen mitjans humans ni logístics suficients per a dur aquesta la seva pretensió a curt o mitjà termini, per que existeixen alternatives més contagiosas i menys altivas que les quals pretén CIU
Això a ERC li encanta, uns altres que no són ells es mullen i per si fos poc, intenten fer el que ERC somia amb fer des de sempre.
El tema és senzill, la pregunta també, li exigirà el senyor Mes a un manchego o un gallec o un canari o un basc que si viu a Catalunya i desitja votar primer deu passar "un examen d'integració"?
Sembla ridícul però ni a ells ni a cap ciutadà de la comunitat l'hi exigirà però, als immigrants extracomunitaris sí.
I jo em pregunto per què no proposa que estrelles mediàtiques menjo Messi per exemple no proposa parlar el català? per què, si és tan vital per al poble català la defensa de la seva llengua, els seus costums i les seves tradicions no hi ha gairebé parelles lingüístiques?
No té el senyor Mas o la CIU el suficient poder de convocatòria en la seva militància com per a fer una crida de persones amb voluntat de ser parelles lingüístiques? I sobre la base d'això, sobre la base del poble català, orgullós de les seves tradicions i gelós de la seva llengua, formulo aquest desafiament, que en l'any 2009 les parelles lingüístiques es multipliquin, que quan un immigrant parli en castellà, vosaltres ens contestin en català.
El lema bé podria ser "si solament parles en la teva llengua, al final, aquesta acabarà sent apresa" apresa, compresa i adoptada, però sense imposició, més aviat per necessitat, per empatia, per ganes però no per que a gent amb incapacitat de im partir pedagogia se'ls antoje que la millor manera de netejar un fracàs sigui a través d'una impoisción.
Mas està subestimando la seva pròpia gent, Catalunya, a través del tripartitt, d'acceptar aquest xantatge, també, per que el poble català és capaç d'assolir que l'actual 15 per cent dels estrangers que avui aquí vivim, en un lapse no major a 5 anys, parlem català. Però planteelo com desafiament, planteelo com assumpte d'interès nacional, com un deure tot aquell que estima la seva terra i que desitja posar en el més alt la seva senya d'identitat.
No utilitzi a la colònia immigrant per a rentar el fracàs d'una dolenta gestió lingüística, té vostè a més de 6 milions de possibles professors que poden assolir que milers d'immigrants comprenguin la grandesa i la riquesa d'aquesta nació.
Però està en la seva capacitat de lideratge i de transmissió d'intencions, està en vostè, en el seu propi compromís, i ara per ara, senyor Mas, és vostè qui deu donar l'exemple a tot el poble català, sigui el primer que formi la fila i per tant, sigui una de les milers de parelles lingüístiques que necessita Catalunya.
Prediqui amb l'exemple i demani als seus principals col·laboradors el mateix, demostri amb fets que vol aquesta nació, demostri que és capaç d'ensenyar a un sud-americà la rica història d'aquesta nació, la riquesa de la seva cultura, la importància i la necessitat de voler pertànyer a aquesta la seva terra. Però no vulgui imposar gens per que pot ser que més d'un ho vegi a vostè i a CIU com persones incapaces de transmetre la importància i l'orgull d'ésser i sentir-se català.
Però que un govern accepti alegrement imposicions com les preteses per CIU, em sembla lamentable i molt desafortunat.
El voler i pretendre forçar l'aprenentatge de l'idioma català, la seva cultura, la seva història i la seva tradicón i exposar com excusa la integració i la defensa de la llengua catalana, és acceptar la discriminació selectiva, el permetre que de forma elegant existeixi un tracte diferent segons orígens.
Estic totalment d'acord en les intencions pedagògiques de CIU però no en les formes en les quals pretenen dur-les endavant.
El senyor Mas i CIU haurien de recordar que malament els pesi Catalunya pertany a Espanya i per tant, la llengua oficial és el castellà, pel que, estarem igualment integrats si parlem de forma correcta l'idioma oficial el castellà.
Posem sobre la taula la hipotetica situació que demà ens traslladem al país basc, o a Galícia, si qualsevol d'aquestes o altres comunitats exigeixen com "integració" el parlar i escriure basc o gallec, i damunt conèixer la seva cultura de forma específica, doncs menut problema. Però anem mes allà, si s'exigeix això a l'immigrant que prové de sudamerica, el mateix hauria de ser per a un alemany, un suec o qualsevol estranger sigui o no comunitari i que desitgi votar.
CIU amb aquesta intenció i aquesta exigència per a aprovar el cridat PACTE NACIONAL D'IMMIGRACIÓ vulnera el meu dret a decidir en un país lliure que per altra banda el seu idioma OFICIAL, repeteixo, és el castellà.
I des del govern central promouen igualtat de tracte, promouen la no discriminació, i CIU amb aquesta exigència exposa i proposa tot el contrari.
La Generalitat ha posat innombrables eines perquè aprenguem català, i posa, des de Inmigració moltes més destinades a la nostra integració, però una cosa és anar per les bones i una altra molt distinta el prendre el camí fàcil, el ràpid i el qual olora molt a xenófogo.
El senyor Mas pot i fins a deu reclamar als seus seguidors un compromís de divulgar la cultura catalana entre els immigrants, provinguin d'on provinguin, pot i deu en aquest aspecte, treballar sense més bandera i més nord que la defensa de la seva llengua i les seves tradicions, però sense dur-se o pretendre dur-se als més vulnerables per davant.
Les seves ambicions no deixen de ser les meves en el que a defensa de la llengua i d'integració es refereixen, però els camins per aquest senyor proposats estan molt lluny de ser els correctes, ni ètica ni moralemente.
I per què? Doncs, entre altres coses, per que no existeixen mitjans humans ni logístics suficients per a dur aquesta la seva pretensió a curt o mitjà termini, per que existeixen alternatives més contagiosas i menys altivas que les quals pretén CIU
Això a ERC li encanta, uns altres que no són ells es mullen i per si fos poc, intenten fer el que ERC somia amb fer des de sempre.
El tema és senzill, la pregunta també, li exigirà el senyor Mes a un manchego o un gallec o un canari o un basc que si viu a Catalunya i desitja votar primer deu passar "un examen d'integració"?
Sembla ridícul però ni a ells ni a cap ciutadà de la comunitat l'hi exigirà però, als immigrants extracomunitaris sí.
I jo em pregunto per què no proposa que estrelles mediàtiques menjo Messi per exemple no proposa parlar el català? per què, si és tan vital per al poble català la defensa de la seva llengua, els seus costums i les seves tradicions no hi ha gairebé parelles lingüístiques?
No té el senyor Mas o la CIU el suficient poder de convocatòria en la seva militància com per a fer una crida de persones amb voluntat de ser parelles lingüístiques? I sobre la base d'això, sobre la base del poble català, orgullós de les seves tradicions i gelós de la seva llengua, formulo aquest desafiament, que en l'any 2009 les parelles lingüístiques es multipliquin, que quan un immigrant parli en castellà, vosaltres ens contestin en català.
El lema bé podria ser "si solament parles en la teva llengua, al final, aquesta acabarà sent apresa" apresa, compresa i adoptada, però sense imposició, més aviat per necessitat, per empatia, per ganes però no per que a gent amb incapacitat de im partir pedagogia se'ls antoje que la millor manera de netejar un fracàs sigui a través d'una impoisción.
Mas està subestimando la seva pròpia gent, Catalunya, a través del tripartitt, d'acceptar aquest xantatge, també, per que el poble català és capaç d'assolir que l'actual 15 per cent dels estrangers que avui aquí vivim, en un lapse no major a 5 anys, parlem català. Però planteelo com desafiament, planteelo com assumpte d'interès nacional, com un deure tot aquell que estima la seva terra i que desitja posar en el més alt la seva senya d'identitat.
No utilitzi a la colònia immigrant per a rentar el fracàs d'una dolenta gestió lingüística, té vostè a més de 6 milions de possibles professors que poden assolir que milers d'immigrants comprenguin la grandesa i la riquesa d'aquesta nació.
Però està en la seva capacitat de lideratge i de transmissió d'intencions, està en vostè, en el seu propi compromís, i ara per ara, senyor Mas, és vostè qui deu donar l'exemple a tot el poble català, sigui el primer que formi la fila i per tant, sigui una de les milers de parelles lingüístiques que necessita Catalunya.
Prediqui amb l'exemple i demani als seus principals col·laboradors el mateix, demostri amb fets que vol aquesta nació, demostri que és capaç d'ensenyar a un sud-americà la rica història d'aquesta nació, la riquesa de la seva cultura, la importància i la necessitat de voler pertànyer a aquesta la seva terra. Però no vulgui imposar gens per que pot ser que més d'un ho vegi a vostè i a CIU com persones incapaces de transmetre la importància i l'orgull d'ésser i sentir-se català.
Comentarios
A mode de resum, per treure't de la teva fútil ignorància, hauries de saber que les llengües oficials de Catalunya són: el català, el castellà i l'aranès.
Vinga, viam si aprèns a informar-te de quelcom i no fer el ridícul.
L'idioma OFICIAL d'Espanya és el castellà, és i serà, mañ et pesi, la llengua oficial en el món sencer, Catalunya, amb estatut o sense ell, forma part del territori espanyol.
Per tant, en aquest nivell d'igualtat el nostre deure, siguem d'on siguem és l'aprendre cultura i història GENERAL d'Espanya, i després, en segon pla, llengua COOFICIAL com ho és en aquest cas, el català.
Si desitges, com molts, la defensa del català, en els primers dies del 2009 tindràs sobrada oportunitat de demostrar-lo.
Mentrestant, més que paraules i sornegueria, pensa en el sonat fracàs de la política lingüística que ha tingut la Generalitat i d'haver de recórrer a l'exigència d'aprendre català als estrangers.
L'exemple deu sortir de dintre, i si no, digues-me, tu, tan català que ets, quin és l'idioma que més s'expressen a Barcelona.
La Generalitat posa en clar allò de "feix el que dic però no el que faig" i gent com tu els dóna suport, però, com sempre, no fa gens.