Ir al contenido principal

impoCIUnes arbitrarias.

Admeto que tot govern vetlli per mantenir la seva identitat i treballi per divulgar la seva cultura i la seva tradició, el mateix que la seva història, em sembla correcte i lògic.
Però que un govern accepti alegrement imposicions com les preteses per CIU, em sembla lamentable i molt desafortunat.

El voler i pretendre forçar l'aprenentatge de l'idioma català, la seva cultura, la seva història i la seva tradicón i exposar com excusa la integració i la defensa de la llengua catalana, és acceptar la discriminació selectiva, el permetre que de forma elegant existeixi un tracte diferent segons orígens.

Estic totalment d'acord en les intencions pedagògiques de CIU però no en les formes en les quals pretenen dur-les endavant.

El senyor Mas i CIU haurien de recordar que malament els pesi Catalunya pertany a Espanya i per tant, la llengua oficial és el castellà, pel que, estarem igualment integrats si parlem de forma correcta l'idioma oficial el castellà.

Posem sobre la taula la hipotetica situació que demà ens traslladem al país basc, o a Galícia, si qualsevol d'aquestes o altres comunitats exigeixen com "integració" el parlar i escriure basc o gallec, i damunt conèixer la seva cultura de forma específica, doncs menut problema. Però anem mes allà, si s'exigeix això a l'immigrant que prové de sudamerica, el mateix hauria de ser per a un alemany, un suec o qualsevol estranger sigui o no comunitari i que desitgi votar.

CIU amb aquesta intenció i aquesta exigència per a aprovar el cridat PACTE NACIONAL D'IMMIGRACIÓ vulnera el meu dret a decidir en un país lliure que per altra banda el seu idioma OFICIAL, repeteixo, és el castellà.

I des del govern central promouen igualtat de tracte, promouen la no discriminació, i CIU amb aquesta exigència exposa i proposa tot el contrari.

La Generalitat ha posat innombrables eines perquè aprenguem català, i posa, des de Inmigració moltes més destinades a la nostra integració, però una cosa és anar per les bones i una altra molt distinta el prendre el camí fàcil, el ràpid i el qual olora molt a xenófogo.

El senyor Mas pot i fins a deu reclamar als seus seguidors un compromís de divulgar la cultura catalana entre els immigrants, provinguin d'on provinguin, pot i deu en aquest aspecte, treballar sense més bandera i més nord que la defensa de la seva llengua i les seves tradicions, però sense dur-se o pretendre dur-se als més vulnerables per davant.

Les seves ambicions no deixen de ser les meves en el que a defensa de la llengua i d'integració es refereixen, però els camins per aquest senyor proposats estan molt lluny de ser els correctes, ni ètica ni moralemente.

I per què? Doncs, entre altres coses, per que no existeixen mitjans humans ni logístics suficients per a dur aquesta la seva pretensió a curt o mitjà termini, per que existeixen alternatives més contagiosas i menys altivas que les quals pretén CIU

Això a ERC li encanta, uns altres que no són ells es mullen i per si fos poc, intenten fer el que ERC somia amb fer des de sempre.

El tema és senzill, la pregunta també, li exigirà el senyor Mes a un manchego o un gallec o un canari o un basc que si viu a Catalunya i desitja votar primer deu passar "un examen d'integració"?

Sembla ridícul però ni a ells ni a cap ciutadà de la comunitat l'hi exigirà però, als immigrants extracomunitaris sí.

I jo em pregunto per què no proposa que estrelles mediàtiques menjo Messi per exemple no proposa parlar el català? per què, si és tan vital per al poble català la defensa de la seva llengua, els seus costums i les seves tradicions no hi ha gairebé parelles lingüístiques?

No té el senyor Mas o la CIU el suficient poder de convocatòria en la seva militància com per a fer una crida de persones amb voluntat de ser parelles lingüístiques? I sobre la base d'això, sobre la base del poble català, orgullós de les seves tradicions i gelós de la seva llengua, formulo aquest desafiament, que en l'any 2009 les parelles lingüístiques es multipliquin, que quan un immigrant parli en castellà, vosaltres ens contestin en català.

El lema bé podria ser "si solament parles en la teva llengua, al final, aquesta acabarà sent apresa" apresa, compresa i adoptada, però sense imposició, més aviat per necessitat, per empatia, per ganes però no per que a gent amb incapacitat de im partir pedagogia se'ls antoje que la millor manera de netejar un fracàs sigui a través d'una impoisción.

Mas està subestimando la seva pròpia gent, Catalunya, a través del tripartitt, d'acceptar aquest xantatge, també, per que el poble català és capaç d'assolir que l'actual 15 per cent dels estrangers que avui aquí vivim, en un lapse no major a 5 anys, parlem català. Però planteelo com desafiament, planteelo com assumpte d'interès nacional, com un deure tot aquell que estima la seva terra i que desitja posar en el més alt la seva senya d'identitat.

No utilitzi a la colònia immigrant per a rentar el fracàs d'una dolenta gestió lingüística, té vostè a més de 6 milions de possibles professors que poden assolir que milers d'immigrants comprenguin la grandesa i la riquesa d'aquesta nació.

Però està en la seva capacitat de lideratge i de transmissió d'intencions, està en vostè, en el seu propi compromís, i ara per ara, senyor Mas, és vostè qui deu donar l'exemple a tot el poble català, sigui el primer que formi la fila i per tant, sigui una de les milers de parelles lingüístiques que necessita Catalunya.

Prediqui amb l'exemple i demani als seus principals col·laboradors el mateix, demostri amb fets que vol aquesta nació, demostri que és capaç d'ensenyar a un sud-americà la rica història d'aquesta nació, la riquesa de la seva cultura, la importància i la necessitat de voler pertànyer a aquesta la seva terra. Però no vulgui imposar gens per que pot ser que més d'un ho vegi a vostè i a CIU com persones incapaces de transmetre la importància i l'orgull d'ésser i sentir-se català.

Comentarios

Meister ha dicho que…
Potser que et llegeixis què diu l'Estatut sobre l'oficialitat de les llengües en aquest país i també l'article de la constitució que en parla.

A mode de resum, per treure't de la teva fútil ignorància, hauries de saber que les llengües oficials de Catalunya són: el català, el castellà i l'aranès.

Vinga, viam si aprèns a informar-te de quelcom i no fer el ridícul.
Juan Amaro ha dicho que…
Una vegada més poses la carreta davant dels bous, com bon egocéntrico que ets.

L'idioma OFICIAL d'Espanya és el castellà, és i serà, mañ et pesi, la llengua oficial en el món sencer, Catalunya, amb estatut o sense ell, forma part del territori espanyol.

Per tant, en aquest nivell d'igualtat el nostre deure, siguem d'on siguem és l'aprendre cultura i història GENERAL d'Espanya, i després, en segon pla, llengua COOFICIAL com ho és en aquest cas, el català.

Si desitges, com molts, la defensa del català, en els primers dies del 2009 tindràs sobrada oportunitat de demostrar-lo.

Mentrestant, més que paraules i sornegueria, pensa en el sonat fracàs de la política lingüística que ha tingut la Generalitat i d'haver de recórrer a l'exigència d'aprendre català als estrangers.

L'exemple deu sortir de dintre, i si no, digues-me, tu, tan català que ets, quin és l'idioma que més s'expressen a Barcelona.

La Generalitat posa en clar allò de "feix el que dic però no el que faig" i gent com tu els dóna suport, però, com sempre, no fa gens.

Entradas populares de este blog

Puigcerdà, la ciudad más generosa del mundo (o cómo nos colaron el Summerfest)

  Si alguien busca la ciudad más altruista de Cataluña, que deje de buscar: somos nosotros, los vecinos de Puigcerdà. Y no lo digo por nuestras ganas de compartir la coca del domingo, sino por nuestra capacidad —gracias al exalcalde Piñeira— de regalar dinero público sin esperar nada a cambio. Literalmente, nada. Ni un euro. Ni una tapa de queso. Ni un vaso de agua. El Summerfest: la fiesta que pagamos entre todos (y disfrutan unos pocos) Resulta que el Summerfest, ese macrofestival que prometía poner Puigcerdà en el mapa, ha sido, en realidad, el mejor regalo de cumpleaños para una empresa privada y unos propietarios de terrenos que, mira tú por dónde, no han tenido que mover ni un dedo para ver cómo sus campos se llenaban de gente y sus cuentas de ceros. Mientras tanto, nosotros, los vecinos, hemos puesto la casa, la comida y la limpieza… y ni siquiera nos han invitado a la fiesta. El convenio: un manual de cómo ser demasiado buena persona Nuestro ayuntamiento, liderado por el se...

¡Por fin! La Cerdanya estrena Casal para la Tercera Edad… y el Ayuntamiento de Puigcerdà se pierde la fiesta

Después de  cuatro años de abandono , los abuelos de La Cerdanya por fin tienen un espacio digno.  El Consell Comarcal , en apenas  cinco meses , ha hecho lo que el  Ayuntamiento de Puigcerdà no logró (o no quiso hacer) en toda una legislatura : un  Casal Comarcal de la Tercera Edad  moderno, accesible y, sobre todo,  pensado para ellos , no para la foto. De la "caja de zapatos" sin salida de emergencia al Casal que merecen Recordemos la triste historia: en plena pandemia,  cerraron el antiguo casal de forma cobarde , dejando a los mayores "en la calle". Luego los metieron en un  local minúsculo, sin condiciones , mientras gastaban  300.000 euros en cuatro años  en "tutores" que nadie pidió. Pero eso sí,  siempre había dinero para actos institucionales y fotos de campaña . Hoy, el  Consell Comarcal  ha demostrado lo que es  empatía real : un casal amplio, con actividades de martes a sábado, transporte subvenciona...

Puigcerdà: la inmigración como pilar económico y social, en cifras irrefutables

Un aporte económico que supera el 30% de la actividad local Los datos no mienten: la inmigración es un motor esencial para Puigcerdà. Según el Idescat, el 24% de la población empadronada es extranjera, pero esta cifra subestima la realidad. Si incluimos a nacionalizados y ciudadanos comunitarios, el peso demográfico es aún mayor . Su impacto económico es abrumador: Alquiler y vivienda : Los hogares inmigrantes inyectan  12 millones de euros anuales  en el mercado de alquiler, evitando el desplome de un sector clave. Emprendimiento : Regentan más de  100 negocios  (restaurantes, comercios, servicios), con una facturación agregada de  10 millones de euros al año . Consumo familiar : Gasto anual en bienes y servicios ronda los  11 millones de euros . Seguridad Social : Con una media salarial de 1.200€ per cápita, su cotización sostiene pensiones y servicios públicos. Sumando estos flujos, la comunidad inmigrante genera  al menos el 28% del volumen ec...