Ja fa uns 20 anys la vaig escoltar per primera vegada i va ser la primera vegada que vaig veure Josep plorar.
Va ser a Uruguai en una de les tantes tardes que aquest exiliat català compartia amb mi, un amic, un dels meus grans mestres de la universitat de la vida.
Difícil d'oblidar perquè era desembre i als carrers s'escoltaven els clàssics petards de cap d'any. Jo encara no pensava en viatjar a Catalunya però Josep com en cada oportunitat m'ensenyava coses de la seva terra, costums, tradicions i sempre, sempre somiant amb tornar algun dia. El meu català escrit no és gens bo però avui Josep compliria anys i és el meu humil homenatge a un home que va ser el meu amic i allà on estigui vull fer-li arribar això.
Mate amarg pel mig solíem compartir hores de bona xerrada. Vaig arribar a Catalunya al setembre del 2003 i l'octubre, de la mà de Xavi Pujol a la sala de la parròquia de la vila, recolzats per Joan Montane vaig començar el meu primer curs de català.
Encara puc recordar el llarg silenci que es va produir en l'única trucada que li vaig fer abans de la seva mort. Van ser les meves primeres mal pronunciades paraules en català a Josep, després pel seu nét vaig saber que aquest silenci va ser a causa d'un riu de llàgrimes que va vessar Josep per aquesta salutació.
Amic; allà on siguis vull compartir el teu tema més estimat.
Salut, pau i llibertat amic.
Comentarios